APUNTS DE LA ZONA

 

Alcúdia, qualificada per per molts com la ciutat més monumental de Mallorca, ocupa una extensió de 60 km2. Aquest poble, igual que la veïna Pollença, ha viscut moments de gran esplendor, tot i que gran part de la seva història s’ha escrit sobre llances i encluses.

 

Reflex d’aquest passat bèl·lic , on la batalla de les Germanies en el s. XVI va marcar el rumb de la seva evolució, és la muralla que envoltava la ciutat i de la qual encara avui en dia queden moltes restes. La seva construcció, en dues parts, va començar l’any 1298 per a defensar-se dels constants atacs pirates que assetjaven la costa. Uns segles més tard, en el XVII exactament, va finalitzar la segona fase de construcció de la murada, que va protegir a la ciutat fins al s. XIX, moment en què les autoritats pertinents van decidir desfer la fortificació. Amb cada una de les pedres que en van extirpar, els presos de la Guerra Civil van construir la carretera que avui en dia uneix Alcúdia amb el port del mateix nom.

 

En 1963, quan encara quedava un tram intacte, les muralles van ser declarades Monument Històric Artístic. La resta de patrimoni arquitectònic i cultural d’Alcúdia és molt abundant. Passejar pels carrers medievals del poble, estrets i irregulars, és un viatge al passat on les tradicions es mantenen molt presents.

 

El més gran llegat històric d’aquest poble, a més de la seva murada, és la ciutat romana de Pol·lèntia, fundada pel romà Quint Cecili Metel l’any 123 a.C. sobre les ruïnes d’un antic poblat talaiòtic. Aquella ciutat va ser destruïda en el s. V d.C. pels vàndals. Les dimensions del recinte eren, i són, impressionants. El seu estat de conservació és prou bo, sobretot el que engloba el teatre romà, ubicat a 1 km del nucli urbà. Molt prop d'aqueix lloc es van trobar sepultures excavades en la roca, perquè la zona va ser utilitzada com a cementiri pels sarraïns. Durant l’època musulmana (s. X-XIII) Alcúdia i Pollença formaven el districte d’Albulânsa, fins que Jaume I, finalitzada la conquesta cristiana, va dividir l’illa en vuit parts. La zona nord va passar a pertànyer, majoritàriament, als cavallers de l’orde del Temple.

 

La millor manera de conèixer els descobriments arqueològics d’Alcúdia, a més de perdre’s pels seus carrers, és anar al Museu Monogràfic de Pol·lèntia, situat en un edifici del s. XV que antigament va ser un hospital. Aquest es troba molt prop de l’església de Sant Jaume, patró del poble, d’estil gòtic. Malgrat que el temple actual data de finals del s. XIII, data en què també es va construir el rectorat i el cementiri, al mateix lloc ja hi havia un petit oratori. A més, hi ha diverses construccions que cal visitar, per ser el seu valor històric i artístic digne de tenir en compte. Per un costat destaca l’oratori de Santa Anna, una de les esglésies gòtiques més antigues de Mallorca, ubicada molt prop del teatre romà. D’un altre, l’ermita de Son Fe, a la muntanya homònima; l’oratori de Sant Martí, a l’interior d’una cova sota terra, i el santuari de la Victòria, situat a la muntanya del mateix nom, a 450 m d’altura. Molt prop d’aquest lloc es troba la talaia d’Alcúdia, una torre de guaita que en el seu moment va ser catalogada com la més alta de l’illa. Encara que la seva data de construcció es remunta al s. XVI, dos segles més tard va ser destruïda per una tempesta i avui en dia, malgrat haver sigut parcialment reformada, tan sols en queden unes restes. Aquest lloc és un mirador excel·lent de les badies de Pollença i Alcúdia. Respecte a aquesta darrera, és interessant saber que està presidida per dos illots: Alcanada i es Porros. Aquest segon és una antiga necròpolis de l’època talaiòtica que pertany al poble veí de Santa Margalida.

 

Al llarg de tota la costa d’Alcúdia, diu la llegenda, hi ha vaixells romans esfonsats. De vegades el mite es fa realitat i alguns són descoberts i sotmesos a rigorosos estudis de tota mena. Sigui com sigui, el que és clar és que la zona pot presumir de tenir unes platges magnífiques que, molt sovint, es veuen farcides de turistes. Si desitja llocs més solitaris, haurà de dirigir-se a alguna de les moltes cales amagades i de difícil accés repartides per tota la badia.

 

Una altra ruta recomanable és arribar fins al Port de Alcúdia, on, per cert, ja hi havia instal·lacions portuàries durant l’època medieval. Tanmateix, el seu registre com a port oficial sorgeix, per primera vegada, en les cartes nàutiques del mariner Angelino Dulcet en 1327. Un cop aquí, pot aprofitar per tastar el suculent marisc o peix fresc que solen oferir els restaurants de la zona.

 

Les festes patronals d’Alcúdia se celebren el 25 de juliol, amb motiu de sant Jaume. El 2 de juliol es duu a terme la romeria de l’ermita de la Victòria, la tradició de la qual se celebra menjant “panades”. Un altre costum que encara es manté i l’origen del qual és desconegut, segons narren al poble, consisteix en el fet que els padrins regalen als fillols, el dia de la primera comunió, un collar de caramels i dolços, més conegut com “rotllo”.

 

El mercat setmanal se celebra dimarts i diumenges a la plaça de la Victòria.